Poble sec

Vaig viure al poble sec als meus primers cinc anys de vida, quan el meu pare i la meva mare encara continuaven junts, després de la seva separació ens vam mudar a Sant Antoni, la meva mare tenia un restaurant carrer baix on la meva nona, la senyora X, algunes vegades ens portava al meu germà i a mi al restaurant quan no volíem fer altra cosa que estar amb la mama. Però sobretot marco aquesta ubicació perquè la meva tieta vivia a la casa del costat, ella va estar allà uns deu anys més, deu anys de tornar per aquest barri on tothom em reconeixia, ja que, tothom sabia qui era “la senyora Rosita”, la meva àvia, o “la senyora Marcel·la”, la meva mare. Tornava a passejar per davant d’una casa la qual ja no era meva, però encara que ho podia ho recordava perfectament sabia que aquestes quatre parets em van veure canviar, caure i créixer.