Sant Antoni

Als meus cinc anys ens vam mudar per primera vegada, primer a un petit que era un baix amb pati interior. Encara que no vam estar molt de temps allà van passar moltes coses que em van marcar molt, el meu germà es va obrir el cap amb les escales que hi havia per sortir al pati i va ser el primer cop que vaig patir la por a la mort, recordo que vaig tenir el meu primer malson i vaig estar tres mesos sense voler dormir sola. 


Al cap de poc, ja que ens vam tornar a mudar i la meva àvia va viure amb nosaltres per ajudar la meva mare a cuidar-nos. Encara que era a prop d’aquest antic pis la meva mare va decidir canviar-nos de col·legi, havíem d’aixecar-nos a les sis i mitja del matí per poder agafar el metro i fer dos transbordaments per poder arribar a les 8 al col·legi el qual estava a Pubilla Cases.